dimarts, 13 d’octubre del 2015

9N SOM TOTS. En defensa de les institucions catalanes


El 27 de setembre de 2014, el president del govern català, Artur Mas, va firmar el decret de convocatòria d’una consulta d’autodeterminació per al 9 de novembre següent. D’aquesta manera, es complia el programa amb què s’havia presentat a les eleccions i que comptava amb el suport d’una majoria molt àmplia al parlament català i de molta pluralitat ideològica del procés.

Es tractava de «conèixer l’opinió» de la ciutadania sobre el futur de Catalunya i s’emprava una Llei de Consultes aprovada a Catalunya amb el vot a favor de 106 diputats, una amplíssima majoria, després que el Congrés dels Diputats espanyol rebutgés la proposta catalana de celebrar un referèndum acordat amb l’Estat.

El govern espanyol va recórrer el decret. El 29 de setembre, el Tribunal Constitucional polititzat admetia el recurs i suspenia la llei que emparava el decret i el mateix decret.

El govern català va reconvertir la consulta prohibida en un «procés participatiu», fent ús de la legislació pròpia. El govern espanyol va recórrer una altra vegada i el Tribunal va suspendre també aquest procés de manera automàtica, quan va admetre el recurs. Això va succeir el dia 5 de novembre.

El govern català va preguntar quins procediments calia aturar exactament i, sense haver rebut cap resposta, es va mantenir el procés, sostingut per més de 40.000 voluntaris.

El resultat va ser rotund: hi van participar 2.344.828 persones, de les quals el 80,91% va donar suport a la independència.

La reacció de l’Estat va ser que la Fiscalia General va activar una querella, el 20 de desembre.

Aquesta actuació va estar marcada per la polèmica perquè tots els 8 fiscals catalans van negar que hi hagués cap indici de delicte en la celebració d’aquella jornada democràtica.

L’endemà, el 21 de desembre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acceptar la querella de la Fiscalia de l’Estat i també d’altres denunciants privats (destaca el grup d’extrema dreta Manos Limpias), contra el president català i dos membres del seu gabinet.

Davant la impossibilitat de celebrar un referèndum acordat, la prohibició de la consulta i la querella com a reacció al procés participatiu, el govern català va decidir convocar eleccions amb caràcter plebiscitari, perquè la ciutadania es pogués pronunciar legalment sobre la qüestió de la independència.

El 27 de setembre de 2015, les candidatures favorables a la independència van guanyar les eleccions catalanes amb una majoria molt àmplia (72 diputats de 135, 47,7% dels vots) davant dels partits unionistes (52 diputats, 39,1% dels vots) i del partit pro-referèndum que no es va definir entre el sí i el no (11 diputats, 8,9% dels vots).

La reacció de l’Estat ha estat la reactivació del procés judicial iniciat fa mesos. Així, s’ha fet ja la citació perquè declarin com a imputats les tres autoritats del govern català incloses en la querella.

El fet que la citació hagi tingut lloc de manera immediata a les eleccions parlamentàries, amb una participació enorme del 77,8% dels electors, posa de manifest l’acció del poder judicial en funció dels interessos del govern. És evident que aquesta actuació en plena campanya electoral hauria perjudicat els interessos dels partits unionistes, entre els quals hi ha el Partit Popular que governa a Espanya.

Es dóna la trista circumstància que la citació al president Artur Mas coincideix en la data amb l’aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys, afusellat el 15 d’octubre de 1940 per la dictadura franquista, després d’haver-li estat lliurat per la Gestapo.

Les acusacions es refereixen als delictes de desobediència, obstrucció a la justícia, prevaricació administrativa i malversació de fons (en referència als suposats costos del procés participatiu del 9N). Les condemnen per aquests delictes poden comportar penes màximes de dos a deu anys d’inhabilitació segons el cas i en un dels casos la sentència podria incloure la pena màxima d’un any de presó.

L’ús de la querella és una acció intimidatòria de l’Estat, que recorre als organismes judicials en comptes de proposar una solució política a una situació que a hores d’ara ja no dubta ningú que és important per a Espanya i per a Europa.

L’actitud del govern espanyol no condueix a cap resolució d’una demanda clara, que la ciutadania catalana ha expressat a les urnes i també les manifestacions massives de quatre anys consecutius que han convertit aquest moviment democràtic i pacífic en l’anomenada «revolta dels somriures» davant els ulls del món sencer.

La querella se suma a d’altres actuacions que han afeblit la democràcia a Espanya i que s’han succeït de manera vertiginosa per influir en el procés electoral:

- La Junta Electoral ha intervingut en el programa informatiu de la cadena pública catalana per dictar continguts, en un acte sense precedents.
- La Junta Electoral espera fins al darrer dia per prohibir les actuacions il·legals d’una entitat d'ultradreta que interferia en la campanya.
- L’escàndol d’impediments per exercir el vot i un nombre elevat de «vots perduts», per dificultar el vot exterior, que es calcula que podria haver canviat en 2 escons el resultat electoral.
- Declaracions del Banc d’Espanya en el procés electoral amb risc de posar en perill l’estabilitat de l’economia espanyola i amb rectificació tècnica immediata.
- Manipulació de documents oficials de la Unió Europea per esgrimir-los com a a autèntics en debats televisius.
- Desequilibri absolut de la informació en els mitjans públics de l’Estat i en els mitjans privats d’abast estatal, que tenen concessió pública i l’obligació d’una informació veraç i ajustada.

La querella no aporta cap solució, és només una altra amenaça que s’incorpora a la «campanya de la por» que el govern espanyol ha activat sense cap fre, amb els resultats electorals coneguts.

Per aquesta raó les entitats que firmen el manifest promouen l’adhesió al text que fan públic, conviden els firmants a enviar cartes de protesta i es declaren disposats a la mobilització pacífica i democràtica a favor de la dignitat de les institucions catalanes i la seva legitimitat per a convocar el procés participatiu del 9 de novembre de 2014.

Al mateix temps, insten els representants electes a actuar segons el mandat democràtic que han rebut, més enllà de cap acte intimidatori per part de l’Estat espanyol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada